Una part cada vegada més gran de la població està exposada al canvi climàtic, ja sigui de forma directa, per mitjà d’esdeveniments climàtics, o de forma indirecta, com a subjectes que reben informació sobre aquest fenomen a través dels mitjans de comunicació. Estudis recents han detectat un augment en el nombre de persones preocupades per la manera en què aquesta amenaça afectarà el planeta i les seves vides. D’acord amb el model transaccional de l’estrès, desenvolupat pels psicòlegs Lazarus i Folkman (1987), es posa de manifest que, davant l’amenaça del canvi climàtic, les persones recorren a diferents estratègies per afrontar l’estrès (en aquest cas, causat per aquest fenomen). Entre les estratègies s’inclouen evitar, minimitzar, intentar canviar o acceptar la situació estressant. Entendre i estudiar aquestes estratègies és important, atès que el benestar de les persones en depèn. En el cas del canvi climàtic, s’ha comprovat que la preocupació pot motivar les persones a cercar solucions de manera proactiva. No obstant això, hi ha altres casos en què la preocupació és molt elevada, fins al punt que interfereix en les accions diàries de les persones: una condició patològica anomenada ansietat climàtica. Un dels factors que contribueix a una gestió constructiva de la preocupació, per tal que aquesta no esdevingui ansietat, és l’esperança. En una situació d’estrès, l’esperança sorgeix quan la persona percep que hi ha una solució al problema i que aquesta és assolible. La preocupació i l’esperança són el resultat de l’avaluació individual de la situació d’estrès i, per tant, es veuen influïdes per factors tant interns (per exemple, la personalitat i els valors propis) com externs (entre d’altres, la cultura).

Tanmateix, la preocupació i l’esperança també estan determinades pels coneixements necessaris per avaluar el risc que suposa l’amenaça, en aquest cas, el canvi climàtic. Per aquest motiu, s’ha analitzat com s’articula el coneixement amb la preocupació i l’esperança en la població espanyola. Per fer-ho, s’han comparat dos grups d’edat. D’una banda, el format per persones d’entre 16 i 25 anys, que representen els joves i els adults emergents. Es tracta d’una etapa en què es formen i es consoliden la identitat i els rols socials, i que està marcada per moltes incerteses. A causa d’aquestes característiques, és una població especialment vulnerable. D’altra banda, es va enquestar la població adulta, caracteritzada per tenir una identitat ja consolidada i més estabilitat, que abasta persones d’entre 26 i 40 anys. L’objectiu principal era esbrinar com afronta la població espanyola el repte del canvi climàtic i intentar respondre a una sèrie de qüestions: s’utilitzen estratègies proactives a través de l’acció climàtica? Influeix el coneixement sobre el canvi climàtic en aquestes estratègies? La resposta dels joves és diferent, degut a la pressió que poden sentir com a generació futura i responsable de fer front al repte de construir un món més sostenible?

L’estudi dut a terme mostra que hi ha una alta conscienciació sobre la problemàtica del canvi climàtic. De les 1.404 persones enquestades, només quatre van reconèixer no haver sentit mai a parlar del canvi climàtic. La percepció que el canvi climàtic suposa una amenaça per a la nostra societat genera una gran preocupació. Aquesta es va mesurar a partir de quatre preguntes: dues permetien indagar en la preocupació sobre els efectes negatius sobre un mateix i les persones properes (dimensió que es va anomenar preocupació micro), i les altres dues, sobre la preocupació per les futures generacions i la natura (dimensió anomenada preocupació macro). En tots dos grups d’edat, el nivell de preocupació macro és més alt que el nivell de preocupació micro. Les dones declaren estar més preocupades en totes dues dimensions. En comparar els resultats entre ambdós grups d’edat, s’observa que el nivell de preocupació és més baix entre els participants més joves.


 

Fer front a l’estrès és un procés dinàmic que implica emocions i raonaments. Pel que fa a la crisi climàtica, l’esperança s’ha identificat com a clau per mantenir el benestar i la motivació per actuar. Segons la teoria de l’esperança de Snyder (2002), l’esperança és la creença que el futur pot millorar i que es compta amb la capacitat per aconseguir-ho. Implica optimisme, motivació, estratègia i confiança personal. L’estudi en què es basa aquest article va analitzar l’esperança a partir de sis afirmacions sobre les quals s’havien de manifestar els enquestats, com ara les següents: «Si tots col·laborem podem resoldre els problemes associats al canvi climàtic» i «Estic disposat a actuar per resoldre els problemes causats pel canvi climàtic». A partir de les respostes, els resultats revelen que el nivell d’esperança és relativament alt. A diferència de la preocupació, l’esperança varia poc segons l’edat o el gènere. Així mateix, els resultats mostren que entre els espanyols enquestats la preocupació i l’esperança estan correlacionades: les persones més preocupades també experimenten més esperança. Es van identificar tres grups segons els nivells de preocupació i esperança: baix, mitjà i alt. Únicament el 18,1% dels joves i el 15,4% dels adults es troben al grup de persones amb poca preocupació i poca esperança, fet que evidencia que la majoria mostra nivells mitjans o alts de preocupació i esperança.


 

Les accions individuals de mitigació, en àrees com el transport, l’eficiència energètica i el consum responsable, són essencials per reduir la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). En l’estudi, es va demanar als participants que valoressin, en una escala de 0 (mai) a 10 (molt freqüentment), amb quina freqüència duien a terme diverses accions de mitigació. Diferents estudis mostren que la preocupació i esperança, entre altres factors, poden motivar conductes proambientals. La investigació duta a terme posa de manifest que les persones amb alts nivells de preocupació i esperança duen a terme amb més freqüència accions de mitigació. Les accions que es desenvolupen amb més freqüència estan relacionades amb la mobilitat sostenible, com ara utilitzar més el transport públic i viatjar menys en avió. Reduir el consum de carn per motius proambientals és l’acció que es duu a terme menys, i és on s’han observat més diferències entre els diferents grups. Si es comparen els dos grups d’edat, els adults puntuen més alt en totes les categories, llevat de l’ús del transport públic.
 

Segons els experts del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els canvis individuals podrien reduir les emissions de GEH entre un 40% i un 70%. Tot i això, moltes persones subestimen l’impacte de les mesures d’estalvi energètic. La majoria opta per accions de baix impacte, com ara el reciclatge, i n’evita altres de més efectives, com reduir els vols, viure sense cotxe o adoptar una dieta basada en vegetals.

En l’estudi, es va preguntar als participants per la seva percepció sobre l’eficàcia de diverses accions de mitigació. Educar més sobre el canvi climàtic va ser valorada com l’acció més efectiva, amb una puntuació mitjana de 7,9 sobre 10. Això recolza la idea que l’educació climàtica és fonamental en aquesta crisi, en promoure el pensament crític i motivar accions individuals i col·lectives. Usar mitjans de transport menys contaminants també va obtenir una valoració alta (mitjana de 7,0). El consum de carn genera, per comparació al consum de productes d’origen vegetal, més emissions de GEH. Reduir-ne el consum, per tant, és una altra estratègia de mitigació. Tot i això, els resultats d’aquest estudi indiquen que a Espanya hi ha poca convicció que una disminució en el consum de carn pot contribuir a la reducció de GEH, amb una puntuació mitjana de 4,9. Les dones puntuen més alt que els homes, mentre que els joves i els adults emergents puntuen lleugerament per sota dels adults.


 

El canvi climàtic és un fenomen molt complex. Els climes, tant regionals com globals, depenen de nombrosos processos biofísics. Aquests són complexos i estan interconnectats per mitjà de mecanismes de retroalimentació. Per tal de recolzar i dur a terme les mesures d’adaptació i mitigació, és fonamental comprendre el problema, per veure la necessitat i la urgència d’actuar.

En l’estudi dut a terme, es van formular dotze preguntes per esbrinar quins són els coneixements de la població sobre el canvi climàtic i si un coneixement més gran s’associa a la realització d’accions climàtiques. S’observa que les persones que duen a terme accions amb més freqüència també han puntuat més alt en els coneixements. Una altra característica d’aquest grup de persones és que mostren més confiança en els científics i responsables polítics que poden impulsar el canvi


 

Les persones que van participar en l’estudi estan conscienciades sobre el canvi climàtic i, principalment, els preocupa com aquest problema pot afectar la natura i els altres éssers vius; en menor mesura, també els neguiteja com pot afectar-los, així com a les persones més properes. Les dones mostren nivells més alts de preocupació que els homes, una observació consistent amb allò observat en diverses enquestes globals. Tot i que els joves han estat identificats com a població especialment vulnerable davant de la preocupació i l’ansietat climàtica, l’estudi dut a terme mostra nivells lleugerament més baixos en aquest grup d’edat.

Els alts nivells de preocupació demostren que el canvi climàtic es percep com una amenaça per al benestar del planeta i de les persones. La preocupació i esperança coexisteixen; les persones preocupades també experimenten esperança i creuen que les solucions són possibles i abastables. S’han identificat tres grups de persones dins de la població, en funció dels nivells de preocupació i esperança: un grup de persones amb poca preocupació i poca esperança, un altre amb nivells mitjans i un tercer grup amb nivells alts. La gran majoria de les persones (més del 80%) es troben als grups mitjà i alt.

Les persones en què es combinen la preocupació i l’esperança duen a terme més accions climàtiques. L’acció climàtica és un comportament que ajuda a gestionar la preocupació i sorgeix en identificar el canvi climàtic com una amenaça. Entre la població espanyola enquestada, les persones més proactives es caracteritzen també per tenir més coneixement sobre el problema i més confiança en els agents externs. Les dades de l’estudi suggereixen que un coneixement més gran sobre el problema del canvi climàtic influeix en l’avaluació que fa cada persona sobre la situació del fenomen. La confiança en els agents externs és essencial per alimentar una revaluació positiva d’una situació que inicialment es percep com a preocupant. Els responsables polítics tenen un paper destacat en la implementació de mesures de mitigació; tot i això, la població estudiada mostra més confiança en els científics per contribuir a les solucions.

Tot i que els resultats obtinguts ofereixen una visió valuosa sobre les emocions, els coneixements i els comportaments davant del canvi climàtic a la població espanyola, l’estudi en què es basa aquest article presenta algunes limitacions que cal tenir en compte en interpretar-ne les conclusions.

D’una banda, els índexs de comportament ambiental es basen en respostes auto informades, de manera que es poden introduir biaixos de desitjabilitat social. D’altra banda, encara que s’ha fet un esforç per incloure una mostra representativa quant a edat i gènere, l’estudi no explora altres variables sociodemogràfiques rellevants, com ara el nivell educatiu, el context socioeconòmic o la localització geogràfica, que podrien influir de manera significativa en les percepcions i els comportaments relacionats amb el canvi climàtic. Les conclusions de l’estudi fan referència als dos grups d’edat considerats (16-25 anys i 26-40 anys) i no es poden extrapolar a altres grups d’edat.

Per últim, cal indicar que el disseny transversal de l’estudi no permet establir relacions causals. Tot i que s’observen associacions entre preocupació, esperança, coneixement i acció climàtica, no és possible determinar amb certesa el sentit d’aquestes relacions. Investigacions longitudinals, en el futur, podrien ajudar a aclarir els vincles i a aprofundir en l’evolució de les actituds i els comportaments davant del canvi climàtic.
 

FERRARI, E., et al. (2024). «Improvement of attitudes and skills using a MOOC about the basic science of climate change», Humanities and Social Sciences Communications, 11(1).
LAZARUS, R. S., i FOLKMAN, S. (1987). «Transactional theory and research on emotions and coping», European Journal of Personality, 1(3).
LI, C., i MONROE, M. C. (2018). «Development and Validation of the Climate Change Hope Scale for High School Students», Environment and Behavior, 50(4).
OJALA, M. (2013). «Coping with Climate Change among Adolescents: Implications for Subjective Well-Being and Environmental Engagement», Sustainability, 5(5).
SNYDER, C. R. (2002). «TARGET ARTICLE: Hope Theory: Rainbows in the Mind», Psychological Inquiry, 13(4).