Comprendre com millorar la difusió del coneixement científic entre els responsables polítics és cabdal per al progrés econòmic i social. Malgrat els esforços globals per promoure l’adopció de polítiques basades en evidència científica (OCDE, 2020), hi continua havent una bretxa significativa entre l’evidència disponible i les polítiques que finalment s’implementen (Comissió Europea, 2022).

Per implementar aquestes polítiques, és fonamental que l’evidència arribi als responsables polítics, els quals rara vegada estan en contacte directe amb els científics. Aquesta tasca de divulgació dels resultats científics la solen dur a terme think tanks, mitjans de comunicació o institucions acadèmiques. En alguns casos, aquestes institucions tenen ‒o es percep que tenen‒ afiliacions ideològiques; en d’altres, no. Això planteja dues preguntes fonamentals: a) com afecta l’adopció de polítiques basades en evidència científica l’alineació ideològica entre les institucions que difonen la investigació –els emissors de la política pública– i els responsables polítics que la reben?, i b) són les institucions acadèmiques sense una ideologia clarament definida les més efectives a l’hora de promoure polítiques basades en evidència científica? 
 

Per respondre aquestes preguntes, els investigadors van col·laborar amb dos think tanks espanyols d’ideologies oposades (FAES i Fundación Alternativas), amb dos diaris d’ideologies oposades (El Mundo i ElDiario.es), i amb una universitat estrangera de reconegut prestigi internacional (London School of Economics and Political Science (LSE), sense una ideologia clarament definida. L’experiment principal va consistir a enviar a responsables polítics locals de 5.678 municipis turístics espanyols un resum dels resultats d’un estudi que demostra que si es canvien certs aspectes de la pàgina de Wikipedia del municipi en qüestió és possible augmentar-ne la despesa turística (Hinnosaar et al., 2022). 
 

Els polítics locals van rebre, aleatòriament, la mateixa informació, però difosa per institucions diferents: a) un mitjà de comunicació amb la mateixa ideologia; b) un mitjà de comunicació amb una ideologia contrària a la seva; c) un think tank amb la mateixa ideologia; d) un think tank amb una ideologia contrària; e) una universitat estrangera, i f) cap informació. Per comprendre de quina manera l’alineació entre la ideologia de qui facilita la informació i el mitjà emprat (article de premsa vs. policy brief) afecta l’adopció de la política recomanada, l’estudi compara si s’introdueixen canvis en la pàgina de Wikipedia dels municipis que reben informació de les diferents institucions.

Els responsables polítics que reben informació de think tanks o mitjans de comunicació que tenen la mateixa ideologia són un 65% més propensos a adoptar la política recomanada que aquells que no reben aquesta informació. 

Rebre informació per mitjà d’un policy brief de la London School of Economics and Political Science té un efecte que equival, aproximadament, a la meitat de rebre-la d’un think tank que tingui la mateixa ideologia, si bé l’efecte no és estadísticament significatiu. D’altra banda, rebre informació d’un think tank o diari amb una ideologia contrària a la del responsable polític no augmenta la probabilitat que s’adopti la política recomanada. Finalment, el mitjà a través del qual s’informa no sembla determinant: un article de premsa i un policy brief tenen efectes gairebé idèntics en la probabilitat que s’introdueixin canvis en la pàgina de Wikipedia. 

El procés d’implementació de polítiques es pot estructurar en tres etapes. En la primera etapa, els responsables polítics s’informen sobre l’efectivitat de la política pública mitjançant l’evidència disponible. En la segona etapa, si consideren que poden confiar en la informació comunicada, és possible que canviïn les seves creences sobre l’efectivitat de la política pública esmentada. I, en la tercera etapa, pot ser que prenguin la decisió d’implementar la política. En l’última etapa hi poden intervenir aspectes no relacionats amb l’efectivitat de la política, com ara la disciplina de partit, el desenvolupament professional o altres aspectes d’economia política.

En quin punt del procés la ideologia de la institució que facilita la informació afecta l’adopció de polítiques públiques? A partir de la informació sobre clics als enllaços enviats en què es proveeix la informació, l’experiment suggereix que els polítics sembla que tenen la mateixa exposició a la informació que prové d’algú amb la mateixa ideologia i a la d’algú amb una ideologia contrària. Dit d’una altra manera, l’alineació ideològica no afecta l’exposició a la informació.
Per investigar el pas següent –és a dir, fins a quin punt l’alineació ideològica incideix en la confiança que els responsables polítics dipositen en l’evidència científica‒, es va fer un experiment en línia en què van intervenir més de 1.600 polítics locals de municipis espanyols. L’experiment va consistir a preguntar-los per les seves creences sobre l’efectivitat d’una política pública abans i després de proporcionar-los informació sobre els resultats d’un estudi que n’avalua l’impacte. També en aquest cas es va variar la ideologia de la institució que facilitava la informació. Els resultats demostren que, quan la informació la transmet una institució amb la mateixa ideologia, o una institució acadèmica prestigiosa, en comptes d’una institució amb una ideologia contrària, és més probable que els polítics locals confiïn en els resultats de l’estudi.

Finalment, la comparació entre tots dos experiments permet analitzar el darrer pas: què indueix els responsables polítics a implementar la política? L’estudi revela que, si bé l’efecte de confiar en l’evidència científica és similar quan l’emissor és una institució acadèmica o una institució amb la mateixa ideologia, aquesta confiança no es tradueix en un efecte semblant a l’hora d’implementar la política, de manera que aquest efecte és superior quan l’emissor de la política té la mateixa ideologia, fet que reforça la idea que elements associats amb la ideologia de qui facilita la informació també són cabdals en aquest darrer pas. 
 

Perquè l’evidència científica pugui guiar les polítiques públiques, cal que els resultats de la investigació es comuniquin als responsables de formular polítiques. Aquesta tasca de difusió la duen a terme think tanks, mitjans de comunicació i altres institucions que construeixen ponts entre l’acadèmia i la política. Els resultats d’aquest estudi indiquen que la ideologia de l’emissor és important: think tanks i mitjans de comunicació amb una ideologia clarament definida poden tenir un paper rellevant a l’hora de difondre els resultats d’un estudi d’investigació entre responsables polítics que tinguin la mateixa ideologia, si bé poden comportar un efecte contrari entre aquells amb una ideologia oposada. Els resultats també assenyalen que les institucions acadèmiques tenen una capacitat més limitada a l’hora de promoure polítiques basades en evidència científica, malgrat que influeixen en l’opinió dels responsables polítics. Comprendre aquestes disjuntives és clau per dissenyar institucions efectives que construeixin ponts entre la política i l’acadèmia.

Aquest estudi contribueix al debat sobre com millorar la comunicació científica. En un context en què les institucions internacionals i els governs inverteixen recursos i creen institucions per promoure la formulació de polítiques basades en evidència científica, dissenyar institucions que difonguin aquesta evidència d’una manera efectiva serà cabdal per millorar la seva adopció en un entorn de creixent polarització política.
 

COMISIÓN EUROPEA (2022): Staff working document - Supporting and connecting policymaking
in the Member States with scientific research. 

HINNOSAAR, M.; T. HINNOSAAR; M. KUMMER; O. SLIVKO (2021): «Wikipedia matters», Journal of Economics & Management Strategy, vol. 32(3).  

OCDE (2020): Building Capacity for Evidence-Informed Policy-Making, Public Governance Reviews.