A Espanya, cada dia hi ha més persones que inverteixen en actius financers com les criptomonedes. Aquesta tendència també s’observa en el sector dels videojocs, en el qual la compra d’aplicacions i contingut digital ja és la font més important d’ingressos d’un mercat el volum total del qual, per a Europa, és d’un 23.000 milions d’euros anuals. I, encara que aparentment es tracti de sectors diferents, les inversions i els videojocs sembla que tenen alguna cosa en comú: cada vegada és més habitual trobar-hi mecàniques importades del món de les apostes.

En el sector dels videojocs s’ha popularitzat la compra de loot boxes (o caixes de botí, o de recompensa, en català). Aquestes caixes virtuals es compren amb diners reals i contenen un «botí» format per ítems del joc, el valor dels quals es desconeix fins al moment d’obrir-los. És a dir, tenen un mecanisme aleatori de recompensa en el qual, tal com passa en el joc d’atzar, hi pot haver pèrdues o beneficis per al jugador. La inversió de diners en activitats amb un component d’atzar o a les quals no intervé l’habilitat de qui juga també ha arribat a les plataformes de streaming (plataformes de retransmissió en temps real o en directe), com Twitch, on alguns espectadors aposten per personatges de partides en línia o en retransmissions de jocs d’atzar.

En aquesta mateixa línia, en el món de la inversió, cada vegada més persones utilitzen plataformes web o aplicacions de trading per fer petites inversions i a curt termini d’actius financers. Aquest tipus d’inversió, que es coneix popularment com a trading, també té semblances estructurals amb el joc d’atzar. Tal com passa amb les apostes en línia, sovint l’inversor persegueix obtenir beneficis en poc temps, de manera que assumeix un risc més gran de pèrdua de diners i pren decisions, moltes vegades, amb informació o coneixements limitats.

El joc d’atzar pot provocar addicció. Malgrat això, a Espanya es disposa de dades limitades per poder conèixer l’impacte que la inclusió del joc en els àmbits de la inversió i els videojocs pot tenir en la població. La major part de les enquestes dutes a terme fins al moment s’han fet en línia i entre usuaris de plataformes d’inversió o jugadors de videojocs, en els quals aquest tipus de conductes podria ser més habitual que en la població general. Per aquest motiu, a través de dos estudis paral·lels –enquestes per via telefònica i en línia–, la recerca en la qual es basa aquest article es va proposar obtenir una dada ajustada sobre la freqüència de trading i apostes en videojocs en la població general espanyola. També es va intentar analitzar la seva possible relació amb el joc patològic, és a dir, el trastorn addictiu pel qual les persones que el pateixen mostren conductes problemàtiques relacionades amb el joc que afecten la seva vida personal, laboral o social. Amb aquesta finalitat, es va establir el perfil de població amb més risc d’incórrer en conductes de trading i apostes en videojocs problemàtiques.

Per obtenir la dada ajustada de la freqüència d’ús de les apostes en videojocs i de la realització d’inversions, es va entrevistar per telèfon una població general de 1.011 persones, d’entre 18 i 64 anys, el 51% de les quals eren dones.

El 2,8% de les persones enquestades van afirmar haver jugat amb diners en videojocs o en plataformes de streaming durant l’últim any. La compra de loot boxes (1,5%), les apostes per skins (aparença d’un personatge) o les millores d’equipament en videojocs (1,1%) són les principals modalitats d’apostes emprades.

L’edat i el sexe són factors determinants en la prevalença d’aquestes conductes. Les apostes per a millores d’equipament en jocs en línia augmenten fins al 5% en els menors de 26 anys. En aquesta franja d’edat, aproximadament tres de cada cent joves han comprat loot boxes i han apostat per personatges en partides en línia retransmeses en directe i en e-sports (competicions de videojocs entre jugadors professionals). Tal com passa amb el joc en línia tradicional (loteries, apostes esportives, primitives, etc.), l’ús d’aquest nou format d’apostes és més freqüent entre els homes. De fet, la prevalença en dones no arriba al 0,5% en cap dels formats avaluats.

Les conductes d’inversió en la població espanyola són més freqüents que les de les apostes en videojocs. El 13,3% de les persones enquestades havien invertit o fet trading en els últims dotze mesos.

Els productes financers en els quals la població general inverteix principalment són la borsa de valors (6,3%), les criptomonedes (5,5%) i els fons cotitzats (5%). A més, és habitual invertir diners en diverses modalitats de trading. Aproximadament el 40% d’aquells que inverteixen ho han fet en més d’un actiu.

Aquests percentatges oscil·len de manera significativa en funció del rang d’edat i el sexe. Tot i que, en general, el percentatge d’inversors és semblant entre els diferents grups d’edat, alguns actius financers són més comuns en franges d’edat específica. La possessió de criptomonedes puja fins a l’11,5% en persones amb edats compreses entre 26 i 30 anys, i són els més grans de 25 anys els que inverteixen més en aquest actiu (12,8%). No obstant això, la inversió en fons cotitzats i borsa de valors és més popular en el grup dels 46 als 64 anys. Aquestes diferències també s’observen entre sexes. El doble d’homes que de dones han invertit en el darrer any (el 19% davant el 7,6%), una diferència que és encara més evident en productes com ara les criptomonedes i la borsa de valors.

A partir de l’enquesta en línia que han respost 1.429 persones, el 6,3% havien apostat en videojocs i el 30,6% havien invertit en el darrer any. Cal destacar, a més, que el perfil més habitual de l’inversor és el d’un home d’uns 39 anys, amb estudis universitaris, feina a temps complet i uns ingressos econòmics per sobre dels dos mil euros mensuals. Principalment, inverteix cada mes en criptomonedes, en exclusiva o juntament amb altres productes financers, i dedica una mitjana de tres hores diàries a buscar informació sobre trading i a estudiar o analitzar mercats. La mitjana de diners que ha invertit en operacions de compra en el darrer any ha estat, aproximadament, de cinc mil euros. D’aquesta població, una gran part (el 4,12%) fa servir aplicacions mòbils o plataformes d’inversió per fer aquestes operacions. Un resultat especialment destacable és que només l’1,4% asseguren dedicar-se al trading o a les inversions financeres de manera professional

Pel que fa a la població que aposta en videojocs o en plataformes de streaming, el perfil mitjà és el d’un home, estudiant i de menys de 25 anys. En el darrer any, ha gastat uns 530 euros en aquests nous formats d’apostes, en el quals juga de manera regular. En aquest tram de població, gairebé el 40% aposten cada setmana en competicions de videojocs, mentre que el 32,6% han comprat loot boxes, com a mínim, dos cops per setmana.

D’altra banda, el 82% dels que aposten en videojocs també ho fan en els formats tradicionals d’apostes. Un altre resultat especialment rellevant és la taxa elevada de persones que aposten en videojocs i també fan trading. Un 60% dels usuaris d’aquests nous formats d’apostes han invertit en actius financers.

La normalització de l’ús del joc contribueix a reduir la percepció del risc i, per tant, incrementa la probabilitat de desenvolupar una conducta addictiva. Avaluar aquesta percepció del risc permet conèixer en quina mesura la població considera que participar en les activitats en les quals se centra aquest article pot implicar problemes.

Així, aquells que aposten en videojocs o inverteixen, si es compara amb aquells que no ho fan, perceben menys perillositat de les conductes de risc avaluades. Aquesta percepció més baixa del risc encara ho és més en aquells que han presentat ambdues conductes durant el darrer any. En aquest grup, menys de la meitat de les persones consideren que apostar en videojocs o invertir cada setmana implica un risc important. També perceben menys perillositat en altres conductes financeres de risc, com ara apostar el salari d’un dia en partides de pòquer o fer apostes esportives. Tan sols la meitat d’aquells que aposten i inverteixen consideren que són activitats amb un risc important.

Aquesta tendència, la de valorar menys el risc, no només es limita a les activitats financeres o de joc, sinó que també s’observa en altres conductes arriscades, com ara el consum de substàncies psicoactives. Aproximadament el 60% de les persones que aposten o inverteixen van afirmar que consumir alcohol no implica un risc elevat i només un 57,4% percebien el fet de fumar tabac com una activitat que pogués provocar problemes. Aquesta baixa percepció també s’estén a les substàncies il·legals. Més d’un terç de les persones que aposten i fan trading van afirmar que consumir cànnabis o cocaïna són activitats amb un risc baix.

El trading patològic es pot definir com un comportament d’inversió, persistent i desadaptatiu, que té conseqüències negatives en la vida personal, social i professional de qui el desenvolupa.

De les dades obtingudes destaquen, principalment, tres troballes. El 84,4% de les persones que complien criteris de joc patològic també feien trading. A més, el 65,3% van afirmar que apostaven en videojocs o plataformes de streaming. D’altra banda, el 12,7% dels inversors van manifestar conductes de trading problemàtiques, com ara la necessitat de passar cada vegada més temps invertint, sentir-se nerviós o enfadat quan s’intentava reduir o deixar les inversions, o amagar el grau d’implicació amb aquesta activitat (per exemple, mentir als altres sobre les pèrdues financeres).

Els resultats de l’estudi dut a terme alerten, també, d’una relació estreta entre el trading patològic i l’addicció al joc. El 60% dels inversors que complien criteris de trading patològic també patien un trastorn del joc. En general, presenten més conductes relacionades amb el joc d’atzar. El 83,3% apostaven diners en loteries i altres formats tradicionals d’apostes, mentre que el 46,3% també ho feien en videojocs o plataformes de streaming.

L’estudi en el qual es basa aquest article ha permès fer el perfil de població que més inverteix i aposta en videojocs. Acostuma a ser un home d’uns 39 anys, amb estudis superiors i ingressos econòmics per sobre dels dos mil euros i que, de manera habitual, presenta conductes relacionades amb el joc d’atzar (comprar loteries, fer apostes esportives...). S’ha pogut concloure, també, que la inversió en criptomonedes o en borsa de valors de manera no professional és més habitual que les apostes en videojocs.

Aquestes activitats d’inversió no sembla que estiguin exemptes de risc, atès que els resultats de l’estudi revelen que aproximadament un de cada deu inversors ha experimentat problemes en l’àmbit personal, familiar o professional a causa d’aquestes activitats d’inversió. A més, les troballes demostren que més de la meitat de les persones que inverteixen de manera patològica també tenen problemes amb el joc. Malgrat aquestes conseqüències, la percepció del risc associat és baixa, especialment en aquelles persones que inverteixen i aposten. Aquests resultats posen de manifest la importància de desenvolupar estratègies específiques per a la prevenció i el tractament d’aquestes conductes, la prevalença de les quals és cada vegada més elevada en la població espanyola.

Fins avui, la majoria dels estudis duts a terme en població espanyola s’havien centrat a analitzar la relació de les apostes en videojocs i el joc patològic. L’associació de les activitats de trading amb el trastorn del joc, però, era un aspecte que s’havia explorat poc. Per això, dins el projecte desenvolupat s’han fet dos estudis paral·lels. Un, a través d’una enquesta telefònica per obtenir una dada de prevalença ajustada sobre l’ús d’apostes en videojocs i trading a Espanya; i el segon estudi, en línia, per aconseguir un perfil representatiu de la població espanyola que incorre en aquestes conductes. Encara que el mètode de compilació de les dades (només s’ha avaluat una vegada cada participant) no permet establir una relació causa-efecte entre el joc patològic i el trading, una altra de les fortaleses del projecte és que, per primer cop, s’ha emprat un qüestionari específic per a l’avaluació del trading patològic.

ABARBANEL, B., i M. R. JOHNSON  (2020): «Gambling engagement mechanisms in Twitch live streaming», International Gambling Studies, 20(3) 

DELFABBRO, P., et al. (2021): «Cryptocurrency trading, gambling and problem gambling», Addictive Behaviors, 122 

GUGLIELMO, R., L. IOIME i L. JANIRI (2016): «Is Pathological Trading an Overlooked Form of Addiction?», Addiction & Health, 8(3).

MINISTERI DE SANITAT. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas (2021): Informe 2021. Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España (EDADES 2019-2020).

COLOMA-CARMONA, A., CARBALLO, J.L., SANCHO-DOMINGO, C. et al. Engagement in New Gambling Practices and its Association with Gambling Disorder, Impulsivity, and Cognitive Distortions: Findings from a Nationally Representative Sample of Spanish Gamblers. J Gambl Stud (2024).