Per poder examinar les desigualtats socials contemporànies, és fonamental comprendre com s’integren els immigrants en les societats d’acollida. La integració comporta, entre altres coses, participar en el mercat laboral, comptar amb ingressos suficients, accedir al sistema educatiu i tenir unes condicions d’habitatge dignes. A Europa, les comunitats d’immigrants segueixen trajectòries diferents en aquests àmbits, sense arribar a assolir el que es podria considerar una integració òptima.

Les diferències en termes de creixement econòmic i els desequilibris  entre els països emissors i receptors de població immigrant són factors clau de la mobilitat internacional i contribueixen a les desigualtats socials presents en un país. A Espanya, per exemple, el creixent poder adquisitiu de les classes mitjanes i l’augment de les desigualtats d’ingressos i riquesa al llarg de les últimes dècades estan relacionats amb l’augment de la immigració i les divisions socials. Aquestes dinàmiques influeixen en els patrons d’integració en el mercat laboral, els ingressos, l’educació i l’habitatge, sobretot entre els immigrants de les antigues colònies a l’Amèrica Llatina i els països africans propers.
Si bé en alguns casos els immigrants es beneficien del seu trasllat a Espanya, en d’altres, l’experiència migratòria dona lloc a una vulnerabilitat social i econòmica més gran.

Així doncs, la població immigrant dista molt de ser homogènia. Els perfils dels immigrants que resideixen a Espanya comprenen des de grups molt privilegiats fins a d’altres molt desafavorits. Els immigrants privilegiats solen ocupar llocs de treball altament qualificats/especialitzats i tenen accés a una ocupació formal, segura i ben remunerada, mentre que els desafavorits solen prestar serveis essencials, com ara atenció personal, neteja i tasques domèstiques, sovint en condicions informals, les quals, alhora, limiten els seus drets, els seus ingressos, l’accés a un habitatge i la mobilitat social. Aquesta diversitat reflecteix l’existència de diferents estratègies d’integració que depenen de les desigualtats socials existents i que probablement també les reforcen.

Aquest article proporciona una avaluació empírica de com es manifesten les desigualtats socials i econòmiques en l’estructura de classes a Espanya i de com els immigrants de diferents regions del món s’integren en aquest sistema de classes.

Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han utilitzat dades de l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges (ECEPOV-2021), realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i representativa, a escala nacional, de la població espanyola. 

Els autors han emprat una tècnica estadística multivariant, coneguda com a anàlisi de correspondències múltiples (ACM), per resumir i representar visualment les associacions de set variables socioeconòmiques entre individus adults (és a dir, de 20 a 64 anys; n = 223.568). Aquestes variables són: nivell educatiu, ocupació, ingressos de la llar, habitatge en propietat i accés a l’habitatge, múltiples propietats, mida de la població en el lloc de residència i formació acadèmica dels progenitors. L’ACM mostra les associacions entre les categories d’aquestes variables. Així, l’educació terciària se sol relacionar amb uns ingressos elevats, però sembla que guarda una correlació negativa amb l’atur.

Un resum de les correlacions entre variables va permetre agrupar les persones en classes socials; és a dir, en grups definits per la confluència de factors socioeconòmics. Així, per exemple, un treballador agrícola de baixos ingressos que visqui en una zona rural i sigui propietari del seu habitatge serà agrupat amb individus que resideixin en zones rurals o semiurbanes, treballin en ocupacions elementals i siguin propietaris del seu habitatge. D’una manera similar, aquests individus hipotètics pertanyeran a una classe social diferent de la d’un individu altament qualificat que treballi en el sector tecnològic en una gran ciutat, tingui uns ingressos elevats i visqui en un habitatge de lloguer.
Per comprendre com difereixen les condicions materials de vida entre aquestes classes socials, l’estudi compara els avantatges socioeconòmics en termes d’ocupació, accés a l’educació terciària, ingressos i habitatge en propietat en una submostra de la població estudiada; és a dir, entre adults d’entre 34 i 54 anys d’edat. 

La classe social alta (C1) està formada, principalment, per individus amb els nivells d’educació més elevats, que concentren els llocs de treball més qualificats. Més del 75% de les persones de la classe alta tenen una feina, educació terciària, ingressos elevats i un habitatge en propietat sense càrregues financeres. Els progenitors de la majoria d’aquests enquestats també tenen un alt nivell educatiu, fet que suggereix una transmissió intergeneracional de la posició social. Per tant, en aquesta classe social convergeixen els privilegis socioeconòmics.

La classe mitjana alta (C2) i la classe mitjana (C3) presenten uns nivells d’ocupació formal similars, però uns nivells educatius i d’ingressos més baixos en comparació amb la classe social alta. Les taxes d’habitatge en propietat també són significativament més baixes en el cas de la C3. En la C2, però, més del 60% de les persones tenen unes característiques socials i econòmiques privilegiades. En canvi, el nivell educatiu més baix registrat en la C3 va acompanyat de nivells més baixos d’ingressos i d’habitatge en propietat. Menys del 25% dels individus de la C3 tenen un títol d’educació terciària i viuen en llars d’ingressos alts. D’una manera similar, només la meitat tenen un habitatge en propietat sense càrregues financeres. 

La classe mitjana baixa (C4) registra alts nivells d’ocupació formal i d’habitatge en propietat. En termes d’ingressos, aquesta classe és similar a la classe mitjana, atès que només el 25% de les persones viuen en llars d’ingressos elevats. La característica més rellevant és que pràcticament cap individu d’aquesta classe social té un títol d’educació terciària. També és important destacar que la majoria de les persones d’aquesta classe social viuen en zones rurals, definides com a municipis de menys de 50.000 habitants. 

La classe social baixa (C5) i la molt baixa (C6) representen les poblacions més desafavorides. Totes dues han de fer front a les taxes d’atur més elevades: menys del 40% dels individus que hi pertanyen tenen una feina i pràcticament cap d’ells té un títol d’educació terciària. Aquesta classe social no inclou llars d’ingressos elevats i el 80% dels seus membres se situen en el tram d’ingressos més baixos (és a dir, menys de 1.000 euros al mes). Aquests factors donen lloc a les taxes d’habitatge en propietat més baixes i a les dificultats econòmiques més pronunciades per accedir a un habitatge, sigui de lloguer o en propietat; en tots dos casos, cal destinar-hi més del 35%  dels ingressos de la llar. En resum, en aquestes dues classes socials, els desavantatges socioeconòmics coexisteixen i es reforcen mútuament.

Hi ha immigrants en totes les classes socials, però la proporció pot variar substancialment segons la regió d’origen. Així, per exemple, els immigrants africans representen el 2,3% de la població estudiada i el 8,7% de la classe C6, la qual cosa vol dir que estan sobrerepresentats en aquest grup. En canvi, en les classes C1 a C3 passa el contrari; és a dir, els africans hi estan infrarepresentats. En efecte, el percentatge d’immigrants africans en les dues classes socials superiors és pràcticament nul, cosa que significa que estan exclosos d’aquestes posicions socials.

En termes generals, els resultats mostren una variació en la composició de les classes socials segons la regió de naixement. Les persones nascudes a Espanya estan sobrerepresentades en les classes socials C1 a C4 i infrarepresentades en la C5 i la C6. Una característica comuna en les classes socials C2, C3 i C4 és que la població nascuda a Espanya representa més del 85% de la classe social corresponent.  
Malgrat la sobrerepresentació dels immigrants en les classes socials baixes, els individus nascuts a Espanya constitueixen la majoria dels exclosos socialment. Més del 65% de les persones de les classes socials C5 i C6 han nascut a Espanya, i almenys el 60% tenen progenitors nascuts en aquest país. Les persones de segona generació estan presents en percentatges semblants en totes les classes socials, amb una lleugera sobrerepresentació en les dues últimes. 

A l’altre extrem de l’espectre, la infrarepresentació de les persones africanes en les tres classes superiors vol dir que pràcticament estan absents en els àmbits socials de més estatus. Les classes superiors no són accessibles per als immigrants africans. Els immigrants de la Unió Europea mostren un patró en forma de U en totes les classes socials, cosa que significa una sobrerepresentació en les classes altes i baixes que reflecteix potencialment les desigualtats existents entre les nacions de la Unió Europea (p. ex., fluxos migratoris divergents d’oest a est). Els percentatges d’immigrants de països de l’Amèrica Llatina i el Carib són semblants als de la segona generació.

En conjunt, les classes socials ens permeten desafiar empíricament les narratives simplistes que consideren els immigrants com un grup homogeni en constant necessitat d’assistència social. Si bé els immigrants estan sobrerepresentats en els grups socialment desafavorits, algunes regions d’origen també estan presents en els estrats socials mitjans i alts. Alhora, trobem població socialment exclosa entre les persones autòctones, fet que confirma la persistència de les desigualtats socials entre classes a l’Espanya contemporània. Si bé el racisme té un paper clau en l’exclusió dels immigrants i els grups d’individus no blancs, hi ha altres factors que contribueixen a les experiències d’inclusió i exclusió, tant de la població autòctona com de la immigrant, i la classe social n’és un dels més importants. 

Analitzar els patrons d’integració dels immigrants en els països d’acollida és cabdal per comprendre la creixent complexitat i les noves tendències en termes de desigualtat a les societats contemporànies. El cas d’Espanya és especialment significatiu, ja que és el segon país d’Europa que més immigrants ha rebut en les dues últimes dècades.

Els fluxos migratoris recents cap a Espanya es caracteritzen per l’àmplia diversitat dels perfils socioeconòmics, que comprenen des de grups privilegiats fins a aquells que han de fer front a desavantatges substancials. Per tant, el concepte generalitzat d’immigració sovint amaga processos d’integració divergents, condicionats tant per les característiques de la societat d’acollida com per l’heterogeneïtat demogràfica, socioeconòmica i cultural de la població nouvinguda. 

Aquest article ha proporcionat una mesura de la confluència i interacció entre les categories de privilegis i desavantatges socials que constitueixen la societat espanyola contemporània. A Espanya, tant la població autòctona com la nascuda a l’estranger s’enfronten als efectes de les desigualtats socials, segons il·lustra la convergència de les categories socials desafavorides. Atès que la població nascuda a Espanya és majoritària, un percentatge significatiu d’individus, tant dels grups socialment privilegiats com dels desafavorits, han nascut a Espanya. No obstant això, els nascuts a l’estranger, en particular els immigrants procedents d’Àfrica, estan significativament sobrerepresentats en les classes socials desafavorides, però pràcticament absents en les classes socials superiors. 

Aquest estudi també confirma els resultats obtinguts per estudis anteriors sobre els immigrants de segona generació a Espanya. Encara que aquests ocupen una posició social relativament privilegiada en comparació amb els immigrants de primera generació, la seva situació socioeconòmica continua sent pitjor que la de la població autòctona, fet que suggereix una integració únicament parcial i planteja qüestions sobre l’eficàcia de les polítiques de redistribució actuals. 

CANALES CERÓN, A. (2021): El malestar con las migraciones. Perspectivas desde el Sur (1.ª ed.), Anthropos.

CASTLES, S.; H. DE HAAS; M. J. MILLER (2014): The Age of Migration: International Population Movements in the Modern World (5.ª ed.), The Guildford Press.

DOMINGO, A.; N. SINGH-GARHA (2022): «La gran mobilització: globalització i migracions», Documents d’Anàlisi Geogràfica, 68(3), 467-480.

GASTÓN-GUIU, S.; R. TREVIÑO; A. DOMINGO (2021): «La brecha africana: desigualdad laboral de la inmigración marroquí y subsahariana en España, 2000-2018», Migraciones. Revista del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 52, 177-220.

HERRERA, G. (2013): «Gender and International Migration: Contributions and Cross-Fertilizations», Annual Review of Sociology, 39(1), 471-489.