Els ciutadans tenen centenars de coneguts: companys de feina del passat i d’ara, veïns, caixers del supermercat, pares del col·legi dels seus fills i altres persones a les quals saludarien o amb qui xerrarien una estona si se les trobessin pel carrer. La majoria d’aquestes relacions no són íntimes. Tanmateix, si bé és possible que cada vincle íntim sigui més important que cada vincle no íntim, la totalitat dels centenars de coneguts que tenen les persones exerceixen un impacte real en la seva vida. Complementen els vincles íntims, per exemple, prestant suport en situacions d’emergència quan els amics i els parents propers no hi són. També tenen unes funcions diferents de les dels vincles íntims, com ara divulgar informació sobre ofertes de feina o pisos disponibles en el mercat i altres notícies que poden ser útils. 

A més a més, els coneguts exposen les persones a la vida dels altres i els mostren com viuen altres grups socials. Per això, les recerques anteriors han suggerit que el fet de tenir coneguts amb unes condicions de vida diferents pot augmentar l’empatia i la solidaritat envers altres grups. Aquestes experiències indirectes poden influir en les opinions polítiques de les persones, tal com ho fan les seves pròpies condicions de vida i la informació obtinguda de la premsa. 

Si tots els ciutadans tinguessin uns cercles de coneguts que reflectissin la societat en general, aquests coneguts exercirien una influència homogènia en les persones, raó per la qual seria més probable que expressessin opinions semblants sobre la societat. Les xarxes de coneguts, però, rara vegada són tan diverses com la societat en què estan immerses. Algunes persones estan molt més exposades a uns grups socials determinats que d’altres, i això pot contribuir a fer que les seves percepcions de la societat siguin diferents. 

Una enquesta cara a cara i d’àmbit nacional (1.500 participants), duta a terme pel COALESCE Lab de la Universitat Autònoma de Barcelona i finançada per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, va permetre investigar les xarxes de coneguts de persones residents a Espanya i relacionar-les amb les opinions polítiques d’aquestes persones per tal de verificar aquests supòsits. S’esperava que les persones amb uns ingressos familiars baixos donessin suport a la redistribució econòmica i a la protecció social amb independència de qui fossin els seus coneguts, i es preveia que les persones amb uns ingressos familiars alts estarien més a favor d’aquesta redistribució i protecció si tenien més coneguts que cobraven un sou baix o estaven a l’atur. Curiosament, però, els resultats van ser molt diferents del que s’esperava. 

Per fer-se una idea dels coneguts de la gent, els investigadors van mostrar als enquestats un conjunt de 14 ocupacions —com ara empleats de la neteja de la llar i d’oficines, obrers de la construcció, arquitectes i advocats—, cadascuna de les quals comportava un prestigi laboral i un sou diferents, i els van preguntar quantes persones coneixien que tinguessin alguna de les ocupacions esmentades. També els van demanar quants aturats coneixien i quantes persones que fossin propietàries d’una segona residència. Així mateix, se’ls va preguntar quins eren els seus ingressos familiars nets mensuals, perquè es preveia que influirien més en les seves opinions sobre la redistribució que no pas el sou que cobraven. 

Els individus van presentar variacions substancials pel que fa al nombre de coneguts que tenien ocupacions diferents. Aquesta variació es va correlacionar, en part, amb els ingressos familiars nets mensuals. Així, per exemple, les persones amb uns ingressos familiars alts coneixien, de mitjana, més enginyers que no pas les persones amb uns ingressos familiars baixos, però menys empleats de Correus i menys aturats. Altres ocupacions —com ara obrer de la construcció— es van esmentar d’una manera semblant en els diferents grups segons els ingressos familiars.  

En total, els enquestats van identificar entre 0 i 154 coneguts que tenien alguna de les 14 ocupacions esmentades, i la mitjana va ser de 36. Després d’excloure els enquestats que no coneixien ningú que tingués cap d’aquestes ocupacions, vam calcular el sou mitjà ponderat dels coneguts dels enquestats relacionant les ocupacions amb informació externa sobre el sou mitjà de cada lloc de treball a Espanya. Els coneguts dels enquestats amb uns ingressos familiars baixos tenien unes ocupacions que feien que cobressin, de mitjana, al voltant de 5.000 euros menys l’any que els coneguts dels enquestats amb uns ingressos familiars alts. 

També es va preguntar als enquestats fins a quin punt estaven d’acord amb vuit afirmacions sobre la redistribució econòmica i la protecció social. Alguns ítems estaven redactats d’una manera positiva, com ara: «El Govern té la responsabilitat de garantir un nivell de vida raonable als aturats», o bé, «Dono suport a un augment en el finançament de programes governamentals per ajudar les persones en pobresa i les aturades en matèria d’ensenyament, ocupació i serveis socials, encara que això vulgui dir un augment dels meus impostos». D’altres, en canvi, es van formular d’una manera negativa: «Les persones haurien d’assumir més responsabilitat per mantenir-se a si mateixes», o bé, «És just que hi hagi diferències importants d’ingressos entre les persones, perquè així es premien les diferències en esforç, formació i responsabilitat». Mitjançant una anàlisi factorial, aquestes afirmacions es van combinar en una escala única de «suport a la redistribució econòmica i als sistemes de protecció social», en què els valors més alts representen un suport més alt. Les opinions van variar força, de manera que al voltant del 29% dels enquestats s’oposaven a un augment de la redistribució i de la protecció social (en diferents graus), el 13% no hi estaven a favor ni en contra, i el 58% hi estaven a favor (també en diferents graus). 

Tal com era previsible, les opinions van variar en funció dels ingressos familiars. Els enquestats amb uns ingressos familiars baixos donaven molt més suport a uns sistemes de protecció social forts que els enquestats amb uns ingressos familiars alts. A més a més, els enquestats joves hi estaven més a favor que no pas els enquestats de més edat, i les persones aturades o que alguna vegada havien estat a l’atur també hi estaven més a favor que les que mai no hi havien estat. No vam trobar que el gènere hi tingués cap efecte. Per tal de controlar estadísticament la influència d’aquests atributs individuals, el següent pas de l’anàlisi va consistir a determinar si els atributs dels coneguts dels enquestats tenien alguna relació amb el suport declarat. 

La relació entre el sou mitjà estimat dels coneguts (dividits en quatre grups d’unes dimensions més o menys equitatives d’acord amb el seu sou: baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt) i les opinions dels enquestats no és tan senzilla com es podria suposar. Quan els coneguts dels enquestats cobraven un sou baix, en comparació amb aquells que cobraven un sou mitjà, el suport a la protecció social no era més alt, sinó més baix. Per tant, sembla que el fet de conèixer persones que cobren un sou baix reforça la creença que les persones s’ha de responsabilitzar de si mateixes, en comptes de ser solidàries, fins i tot entre els enquestats amb uns ingressos familiars baixos. Quan les persones tenien coneguts que cobraven un sou alt, també estaven menys a favor dels sistemes de protecció social i més a favor de l’autosuficiència, fet que suggereix que la solidaritat envers els interessos dels grups que cobren un sou alt és superior a la solidaritat envers els interessos dels grups que cobren un sou baix. 

Tenir més coneguts a l’atur va coincidir amb un suport superior a la protecció social entre les persones amb uns ingressos familiars baixos i mitjans, però no pas entre aquelles amb uns ingressos familiars alts. De mitjana, només les persones amb uns ingressos familiars alts que coneixien entre una i sis persones a l’atur donaven suport als sistemes de protecció social, però aquest suport minvava quan el nombre de persones a l’atur augmentava. 

Després de controlar el gènere, l’edat, el nivell d’estudis assolit, els ingressos familiars nets mensuals i la situació laboral dels enquestats, el sou mitjà estimat dels coneguts continuava tenint una influència significativa en les opinions dels enquestats. 

Els resultats assenyalen que les opinions polítiques dels individus sobre la redistribució econòmica i la protecció social no solament depenen dels seus ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones del seu entorn social immediat. A diferència del que s’esperava, una exposició més alta a persones que cobraven un sou baix es va correlacionar amb un suport més baix —i no pas més alt— a la redistribució i a la protecció social, fins i tot entre els individus amb uns ingressos familiars baixos. Una exposició més alta a persones que cobraven un sou alt, sobretot entre els individus amb uns ingressos familiars alts, també es va correlacionar amb un suport més baix a la redistribució. Una exposició a persones a l’atur es va correlacionar, segons s’havia previst, amb un suport més elevat, excepte entre els individus amb uns ingressos familiars alts. Els resultats insten a continuar investigant els mecanismes causals que determinen aquestes correlacions i les condicions en què es produeixen. 

BLAU, M. i K. L. FINGERMAN (2009): Consequential strangers: Turning everyday encounters into life-changing moments. Nova York: W. W. Norton & Company.

DiPRETE, T. A., A. GELMAN, T. McCORMICK, J. TEITLER i T. ZHENG (2011):  «Segregation in social networks based on acquaintanceship and trust», American Journal of Sociology, 116(4), 1234-1283. 

LUBBERS, M. J., J. L. MOLINA i H. VALENZUELA-GARCÍA (2019):  «When networks speak volumes: Variation in the size of broader acquaintanceship networks», Social Networks, 56, 55-69. 

LUBBERS, M. J. (2022):  «Social networks and the resilience of marginalized communities». A: Snijders, T. A. B., E. Lazega i R. Wittek (eds.), Social Networks and Social Resilience, Edward Elgar Publishing, Cheltenham.

MONDAK, J. J., D. C. MUTZ i R. HUCKFELDT (1996):  «Persuasion in Context: The Multilevel Structure of Economic Evaluations», A: Mutz, D. C., P. M. Sniderman i R. A. Brody (eds.), Political Persuasion and Attitude Change (pàg. 249-266), Ann Arbor: University of Michigan Press.

NEWMAN, B. J. i C. D. VICKREY (2017): «Friends on the Dole: Social Networks, Vicarious Economic Distress, and Support for Social Welfare Spending»,  International Journal of Public Opinion Research, 29(1), 172-188.