L’objectiu d’aquest estudi és conèixer i avaluar les compres d’aliments realitzades per persones usuàries de Creu Roja que participen en diversos projectes i van rebre una targeta precarregada per comprar en botigues Bon Àrea en algun moment durant un període de set anys (2016-2022). Només s’analitza l’aspecte nutricional dels aliments adquirits mitjançant aquestes ajudes, i no pas el del total de l’alimentació de les llars.

En concret, s’han utilitzat registres relatius a 18.449 targetes, així com a 450 botigues de tot el territori català, per a un total de 4.742.146 aliments comprats, agregats a períodes mensuals. Per tal de poder analitzar les dades, s’ha fet un treball previ de depuració, codificació i cerca d’informació nutricional, a més de generar grups alimentaris a partir de l’agrupació dels ítems en diferents categories. També es disposa de dades sociodemogràfiques vinculades a cada targeta, com ara el sexe, l’edat, la nacionalitat, la situació laboral i el nivell d’estudis, si bé la informació relativa a les dues últimes variables és limitada.

Per tal de poder avaluar des de diferents perspectives tant la qualitat de l’alimentació com la de les compres, s’han fet servir cinc índexs complementaris. Atès que en tots els casos presenten una certa comparabilitat, s’han reescalat entre 0 i 100. Els valors pròxims a 100 impliquen compres més saludables. Els índexs emprats són: a) Índex de la Qualitat de la Dieta Mediterrània (M-DQI, segons les sigles en anglès); b) Índex d’Alimentació Saludable a Espanya (IASE); c) Programme national nutrition santé (PNNS), d) Healthy Purchase Index (HPI), i e) Food Standards Agency Nutrient Profiling System Dietary Index (FSA-NPS-DI).

L’índex M-DQI computa el percentatge de compra que s’adhereix al patró de la dieta mediterrània, i assigna entre 0 i 2 punts a cadascun dels set grups d’aliments i nutrients d’acord amb les recomanacions actuals de la dieta mediterrània. Aquests set grups són: a) els àcids grassos saturats (SFA, segons les sigles en anglès) (% d’energia); b) el colesterol (mg); c) les carns (g); d) l’oli d’oliva (ml); e) el peix (g); f) les fruites i verdures (g), i g) els cereals (g). Les puntuacions dels grups se sumen per obtenir una puntuació total de l’índex M-DQI amb un rang d’entre 0 i 14.

L’índex IASE està formulat a partir de les recomanacions nutricionals per a la població espanyola establertes per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i es calcula a partir de les racions d’aliments comprades. Per calcular-lo, els aliments es classifiquen en 10 grups (s’ha assignat una puntuació concreta a cada aliment) i es distribueixen d’acord amb la seva freqüència de consum, dividida en cinc categories. En aquest estudi, les quantitats dels aliments comprats s’han convertit a racions estàndard per a persones adultes. La puntuació final de l’índex IASE es calcula sumant la puntuació obtinguda en cadascuna de les diferents categories, fet que permet obtenir un màxim teòric de 100 punts.

L’índex PNNS té en compte les recomanacions del Programme national nutrition santé (‘Programa Nacional de Nutrició i Salut’) a França. Com en el cas de l’índex anterior, també es calcula a partir de la freqüència de consum dels aliments, els quals estan classificats en 13 grups. Alguns són saludables, i se’ls assigna entre +1 i 0 punts; d’altres, en canvi, són poc recomanables, i se’ls assigna entre 0 i -1 punts. La puntuació final comprèn de -17 a +14,25 punts.

L’HPI −un altre dels pocs índexs que hi ha per avaluar la cistella de la compra− és el resultat de la suma de puntuacions segons la diversitat i la qualitat de les compres dutes a terme a partir d’una classificació en 9 grups i 23 subgrups d’aliments. D’una banda, la diversitat de les compres consta d’una puntuació que reflecteix la presència en la dieta de cinc grups d’aliments: a) fruites; b) verdures; c) midons; d) productes làctics, i e) carn, peix i ous. De l’altra, la qualitat es calcula a partir de set apartats: a) fruites i verdures; b) dolços; c) formatge; d) begudes ensucrades; e) greixos i condiments afegits; f) cereals refinats, i g) peix. La puntuació final de l’HPI es basa en una puntuació màxima de 15 punts, la qual reflecteix la compra de més qualitat.

Finalment, l’índex FSA-NPS-DI avalua el perfil nutricional d’acord amb les recomanacions basant-se en el sistema del perfil de nutrients de la Food Standards Agency (FSA) de la Gran Bretanya. Per fer-ho, caracteritza les dietes individuals de les persones usuàries a partir d’una puntuació final que té en compte el consum de certs grups d’aliments, la ingesta de nutrients, les variables sociodemogràfiques i l’estil de vida. Així, assigna una puntuació positiva (de 0 a +10 punts) a algunes característiques específiques dels aliments −com ara l’energia que aporten (kcal) i els sucres (g), greixos (g) i sodi (mg) que contenen−, i una puntuació negativa (de 0 a -5 punts) a les fruites i verdures, la fruita seca, la fibra i la proteïna. Com més baixa és la puntuació, més alta és la qualitat del consum.

Més enllà d’emprar aquests cinc índexs, també s’ha calculat la ràtio per conèixer, a partir de la classificació NOVA de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, segons les sigles en anglès), el volum dels aliments processats i ultraprocessats comprats, així com el percentatge dels aliments d’origen vegetal/animal. Per poder-los calcular, els pesos dels ítems s’han convertit a racions, o bé s’ha tingut en compte la despesa feta o el contingut de macro i micronutrients. La classificació NOVA té present la intensitat dels processos a què se sotmeten els aliments, mentre que el percentatge d’origen vegetal permet calcular-ne la sostenibilitat.
Atès que tots els índexs presenten una certa comparabilitat, s’han reescalat entre 0 i 100 per facilitar-ne la comprensió. Els valors pròxims a 100 impliquen unes compres més saludables per part de les persones usuàries de les targetes de Creu Roja.

El gràfic 1 il·lustra els valors obtinguts a partir dels diferents índexs −ja adaptats a una escala de 0 a 100− i els compara amb la situació, evidenciada per diferents estudis que calculen els mateixos índexs, en el conjunt de França i d’Espanya. Segons es pot observar, els valors obtinguts per la nostra població sempre se situen per sota dels valors de referència. En el cas de l’índex M-DQI, la nostra població se situa 11 punts per sota dels valors de seguiment de la dieta mediterrània identificats per Bondia-Pons et al. (2010). Pel que fa a l’índex de referència de l’IASE, els valors se situen d’una manera significativa per sota dels evidenciats per Norte-Navarro i Ortiz-Moncada (2011). La resta dels índexs s’han comparat amb l’estudi francès de Tharrey et al. (2019) i el de Julia et al. (2016).

L’estudi de Norte-Navarro i Ortiz-Moncada (2011) mostra diferències significatives, però no alarmants, en els valors de l’índex IASE segons el nivell de renda (73,0: renda alta; 71,4: renda baixa). Aquestes diferències es corroboren a partir del nivell educatiu (75,6 vs. 69,8). Per tant, hi ha un gradient de renda pel que fa a la compra d’aliments. Per aquest motiu, l’estudi analitza també la variabilitat en l’índex IASE segons les variables sociodemogràfiques. El mètode d’estimació emprat és un model lineal generalitzat (GLM, segons les sigles en anglès), perquè la variable està en una escala de 0 a 100. Tal com evidencia el gràfic 2, en què s’ha pres com a categoria base la dels espanyols, s’observen diferències estadísticament significatives segons la nacionalitat. En concret, els americans (5,0%), els magrebins (13,5%), la resta dels africans (8,2%) i, sobretot, els asiàtics (12,0%) mostren uns valors superiors en l’índex, la qual cosa vol dir que fan compres més saludables. En canvi, ni el sexe ni l’edat presenten una significació estadística.

Els resultats de l’estudi assenyalen que la qualitat de la compra d’aliments realitzada amb ajudes no condicionades podria ser inferior a la del conjunt de la població, fet que comportaria la necessitat de donar eines suficients perquè les persones tinguin prou autonomia per triar adequadament els aliments. Aquesta radiografia de les compres amb ajudes no condicionades és un pas previ a la realització d’un experiment aleatoritzat controlat per tal de millorar les decisions de compra d’aliments de les persones beneficiàries de targetes de Creu Roja. Aquesta mena d’anàlisi és fonamental per poder dissenyar correctament polítiques de suport adreçades als col·lectius més vulnerables.

Atès que es tracta de compres per imports concedits amb un límit de despesa, no es poden considerar els índexs per al total de les compres de la llar ni per a l’alimentació global dels individus.

BONDIA-PONS, I., et al. (2010): «Diet quality of a population sample from coastal north-east Spain evaluated by a Mediterranean adaptation of the diet quality index (DQI)», Public Health Nutrition, 13(1), 12-24. 

JULIA, C., et al. (2016): «Validation of the FSA nutrient profiling system dietary index in French adults - Findings from SUVIMAX study», European Journal of Nutrition, 55, 1901-1910. 

NORTE-NAVARRO, A. I., i R. ORTIZ-MONCADA (2011): «Calidad de la dieta española según el índice de alimentación saludable», Nutrición Hospitalaria, 26(2), 330-336. 

THARREY, M., et al., (2019): «Development of the Healthy Purchase Index (HPI): a scoring system to assess the nutritional quality of household food purchases», Public Health Nutrition, 22(5), 765-775.